"Llavors ja només mancava una sessió de clausura com cal: la d’un grup que unia a tres referents de les músiques improvisades —el guitarrista Pablo Rega, el saxofonista Ricardo Tejero i el bateria Javier Carmona— amb l’artista plàstica Hannah Berestizhevsky. Zigzaguejant, ondulant i màgica va ser l’actuació d’aquest trio de traca i mocador. L’extraordinari Rega, mestre i explorador, fou capaç de convertir la guitarra elèctrica en una veritable capsa de sorpreses: de la reverberació diapasònica a la distorsió tronadora, poètica, un bram per posar la cirereta al pastís. Com va apuntar el mateix Rega en un discurs improvisat, l’MMI havia esdevingut una illa en temps de grisor i desesperança. I no li faltava pas raó."
"L’actuació de Chant, Rożynek i Czerniawska va ser el preludi d’una de les sessions tal vegada més esperades: la que ajuntava als també jazzistes Albert Cirera (saxos) i Ramon Prats (bateria) amb el trompetista Pablo Volt —també conegut com a Pope—, la pianista Jordina Millà i el ballarí Oskar Luko. En alguns aspectes, va ser el concert més freejazzístic de tots, amb intensitats contraposades —de la velocitat de vertigen a la calma tensa— i la combinació de registres convencionals i no convencionals. Sobretot, destacava l’altíssim nivell dels intèrprets d’aquesta original formació: la dels qui ja ho sabíem —Cirera, Prats i Millà— i la dels qui van encaixar com anell al dit amb el to de la proposta: el trompetista Pablo Volt i el dansaire Oskar Luko."
