Para Marianne, in memoriam
Anggie Obin_Flauta travessera
Iván González_Trompeta
Amidea Clotet_Guitarra elèctrica
Sònia Sánchez_Moviment
Cicle Art Improvisat - Free Impro Barcelona
Ateneu del Clot, 27/1/23
Mostrando entradas con la etiqueta Iván González. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Iván González. Mostrar todas las entradas
lunes, 13 de marzo de 2023
Art Improvisat # 10_Obin_González_Clotet_Sánchez_AteneudelClot
Anggie Obin_Flauta travessera
Iván González_Trompeta
Amidea Clotet_Guitarra elèctrica
Sònia Sánchez_Moviment
domingo, 1 de diciembre de 2019
MMI Festival Barcelona 2019: Emilio Gordoa_Sarah Claman_Iván González
"(...) Al llegar la tercera nota ésta no se relaciona con la segunda sino con el resultado de la relación entre la primera y la segunda, y así sucesivamente hasta llegar al final.
Pero hay más: en cada instante del “ahora” en devenir, que no es que sea lo más importante sino que es lo único que existe, está implícito no sólo todo lo que ha sucedido hasta el momento sino que también todo lo que vendrá. Estar en el ahora y al mismo tiempo estar en toda la melodía como una Unidad es la esencia misma de lo que se puede llegar a vivir en la Música (...)".
Pero hay más: en cada instante del “ahora” en devenir, que no es que sea lo más importante sino que es lo único que existe, está implícito no sólo todo lo que ha sucedido hasta el momento sino que también todo lo que vendrá. Estar en el ahora y al mismo tiempo estar en toda la melodía como una Unidad es la esencia misma de lo que se puede llegar a vivir en la Música (...)".
“La Música es la manifestación sonora del Silencio”.
Jordi Mora, Santa Fe, agosto de 2018
Emilio Gordoa_percusión
Sarah Claman_violín
martes, 3 de julio de 2018
Som-hi? Som-hi!: Sánchez_González_Roca
lunes, 25 de diciembre de 2017
La Mirada 3.0
"Una peça de dansa i música que experimenta amb la mirada. La mirada dins, la mirada fora i la mirada compartida. Les possibilitats de ballar la confiança, mirar l'espai que balla. Sentir les mirades, escoltar-les per convertir-les en música i ball. Un procés de creació en una mateixa direcció, la Big band, la bailaora i el públic. Una peça irrepetible, que parla de la creació musical per al ball i la mirada que l'acompanya".
Comença amb aquell silenci. S I L E N C I = Absència de tot so o soroll. És llarg. “Qui començarà, ara? Són 12 persones a l’escenari!”. Com a espectadora sento també la necessitat de notar aquest silenci com una mena de preparació pel que vindrà. Sento com que ningú respira. Ni jo. És un silenci estàtic, però hi ha moviment. Una porta cap al so. I comença el so.
Em pregunto si és massa gran tot. Massa músics. Hi poden passar massa coses? O simplement moltes coses? Com trobaran el seu espai?
Decideixo entregar-me, donar-ho tot com a espectadora. Apropar-me i intentar sentir què volen explicar. Arribar allà on són, tot i l’ample distància; caminar junt amb els sons i el moviment i comprendre on són els músics, cap on volen anar...
Llavors me n’adono que no només hi ha els sons. Hi ha la Sònia. EL M O V I M E N T entre llums i ombres. L’elasticitat. La Sònia juga amb la faldilla, i aquesta tibantor m’evoca al no-límit. No hi ha límits en aquest escenari.
Però què hi cap en 1 segon? Hi pot cabre tant! El temps...
Costa adonar-me de qui hi ha i de què diuen. Se’m fa gran. Però alhora penso que és bonic perquè quan algú sobresurt, quan algú decideix, encara es fa sentir més. El so i el què vol dir.
Extraído del blog "Pinzellades Improvisades" de Laia Carbonell
La Mirada 3.0
Sònia Sánchez_baile
Jordina Millà_piano
Johannes Nästesjö_contrabajo
Joan Antoni Pich_violoncello
Pablo Selnik_flauta
Pol Padrós_Iván González_trompeta
Annika Francke_saxo alto
Albert Cirera_saxo soprano
Núria Andorrà_percusión
Ivo Sans_bateria
Diego Caicedo_guitarra
Teatre Auditori Cardedeu, Cardedeu - Barcelona, 02.12.17
Comença amb aquell silenci. S I L E N C I = Absència de tot so o soroll. És llarg. “Qui començarà, ara? Són 12 persones a l’escenari!”. Com a espectadora sento també la necessitat de notar aquest silenci com una mena de preparació pel que vindrà. Sento com que ningú respira. Ni jo. És un silenci estàtic, però hi ha moviment. Una porta cap al so. I comença el so.
Em pregunto si és massa gran tot. Massa músics. Hi poden passar massa coses? O simplement moltes coses? Com trobaran el seu espai?
Decideixo entregar-me, donar-ho tot com a espectadora. Apropar-me i intentar sentir què volen explicar. Arribar allà on són, tot i l’ample distància; caminar junt amb els sons i el moviment i comprendre on són els músics, cap on volen anar...
Llavors me n’adono que no només hi ha els sons. Hi ha la Sònia. EL M O V I M E N T entre llums i ombres. L’elasticitat. La Sònia juga amb la faldilla, i aquesta tibantor m’evoca al no-límit. No hi ha límits en aquest escenari.
Però què hi cap en 1 segon? Hi pot cabre tant! El temps...
Costa adonar-me de qui hi ha i de què diuen. Se’m fa gran. Però alhora penso que és bonic perquè quan algú sobresurt, quan algú decideix, encara es fa sentir més. El so i el què vol dir.
Extraído del blog "Pinzellades Improvisades" de Laia Carbonell
La Mirada 3.0
Sònia Sánchez_baile
Jordina Millà_piano
Johannes Nästesjö_contrabajo
Joan Antoni Pich_violoncello
Pablo Selnik_flauta
Pol Padrós_Iván González_trompeta
Annika Francke_saxo alto
Albert Cirera_saxo soprano
Núria Andorrà_percusión
Ivo Sans_bateria
Diego Caicedo_guitarra
Teatre Auditori Cardedeu, Cardedeu - Barcelona, 02.12.17
domingo, 6 de noviembre de 2016
Völga
Völga
Fernando Carrasco_guitarra
Iván González_trompeta
Vasco Trilla_batería
Àlex Reviriego_contrabajo
Màgia Roja, Barcelona, 05.11.16
Suscribirse a:
Entradas (Atom)