“ (---) El que a mi em fa vibrar és que la música estigui viva i amb la improvisació em resulta més fàcil, perquè està passant en el moment i no et permet estar en un altre lloc. T’obliga a ser-hi. Un dels meus objectius quan surto a l’escenari és que la gent escolti. I crec que estic aprenent a captar si la gent està escoltant o no (---) ”.
“ (---) La improvisació és reacció. Jo ho relaciono amb l’escolta. És una escolta diferent, a partir de molts paràmetres. És com si tinguessis molts micros a tota la sala i la teva orella està viatjant. I aquesta escolta reacciona, però sense pensar, té presència pròpia i et marca necessitats (---) ”.
"(---) I posa de manifest, també, unes necessitats socials d’un abast més ampli, la resposta a un moment concret. “Aquesta música podríem dir que és anàrquica. Tu pots tocar el que vulguis, però la música ha de funcionar, no pots anar en contra de la música ni del bé comú”. Que ens retornen a una idea central, l’escolta: “Moment social, moment polític, moment de desperta, de connexió, moment d’escoltar. Per què estic aquí? Escoltar-se a un mateix, escoltar el col·lectiu, escoltar les necessitats del planeta. Què estem fent? (---) ”.
"(---) ¿És improvisació quan estàs sol? Perquè la improvisació és la reacció. Aquest element és el que em retroalimenta, estar allà a veure què fa un i què puc fer jo amb allò. En el solo puc fer el que vull, i això vol dir que tot és responsabilitat meva. En aquest sentit, m’ha costat molt trobar elements de relació, com l’acústica o el so del públic. Faig meu el so de l’ambient, perquè sempre hi ha sons: el so dels peus del públic, el so de la sala, d’algun focus o inclús la pròpia sensació física d’aquell moment, la respiració si estic més nerviosa (---) ”.
Extracte entrevista feta per Miquel Gené a n. Andorrà i publicada a Revista Musical Catalana
Christiane Bopp_trombón
