domingo, 19 de febrero de 2017

Memoria Uno en el BCN Impro Fest 2017

"De la mà d’Iván González, Memoria Uno és un ensemble format per alguns dels millors improvisadors de la escena local. La conducció és un mètode per improvisar col·lectivament inventat pel nord-americà Lawrence D. Butch Morris (1947-2013). El mètode consisteix en una sèrie de signes i senyals que el conductor fa als membres de l’orquestra perquè aquests reaccionin creant una música d'acord als desigs del conductor. Com que els músics tenen llibertat per interpretar els senyals, el resultat és sempre diferent i lligat a la inspiració del moment. Així doncs, qui lidera l’ensemble també ha d’estar obert i receptiu a allò que els músics li proposen. D’aquesta manera es produeix un diàleg creatiu totalment imprevisible entre els músics i el conductor."

Texto extraído de la web del Ayuntamiento de Barcelona



© R.Domínguez - Memoria Uno

© R.Domínguez - Memoria Uno

© R.Domínguez - Memoria Uno

© R.Domínguez - Memoria Uno

© R.Domínguez - Memoria Uno

© R.Domínguez - Memoria Uno

© R.Domínguez - Memoria Uno

© R.Domínguez - Memoria Uno

© R.Domínguez - Memoria Uno

© R.Domínguez - Memoria Uno

© R.Domínguez - Memoria Uno

© R.Domínguez - Memoria Uno

© R.Domínguez - Memoria Uno

© R.Domínguez - Memoria Uno

© R.Domínguez - Memoria Uno


Memoria Uno
Juan Berbin, Ramón Prats y Vasco Trilla_batería
Martín Leiton_bajo eléctrico
Marc Cuevas y Àlex Reviriego_contrabajo
Dani Pérez y Diego Caicedo_Guitarra
Hilario Rodeiri y Joan Bagès_ordenador
Ferràn Besalduch_saxo bajo y sopranino
Don Malfon_saxo alto y barítono
Tom Chant y Albert Cirera_saxo tenor y soprano
Joan Mas_saxo alto
Marcel•lí Bayer_clarinete contrabajo
Vicent Pérez_trombón y efectos
Pablo Selnik_flauta
Ilona Schneider_voz
Iván González_conducción
BCN Impro Fest 2017
Centre Cultural Albareda, Barcelona, 14.02.17






domingo, 12 de febrero de 2017

Brigada Bravo&Díaz - Músicas populares de la Gran Guerra

"(...) Se pueden esgrimir todos los argumentos que se crean convenientes, pero tengo la impresión de que cada vez cuesta más atraer al público a conciertos que no sean eventos y festivales, situaciones de supuesta excepcionalidad en las que la marca moviliza frente al contenido. Y es triste, porque más allá de legítimas reclamaciones sobre impuestos monstruosos a la cultura, está el embrutecimiento de una sociedad que parece aferrarse a la (in)cultura más vulgar, y en música también a una sorprendente nostalgia inducida en forma de tributos y bandas de versión a todo tipo de medianías.

Queda seguir insistiendo (¿qué otra cosa se puede hacer?) y refugiarse en las trincheras de la creatividad frente a tanta afrenta a la sensibilidad. Queda aferrarse a brigadistas tan tiernos como el zanfonista Germán Díaz y el guitarrista Antonio Bravo, cuyo insólito dúo transfigura viejas tonadas de épocas bélicas en hermosísimas piezas de artesanía jazzística, swingueante, con ribetes folk y aire popular. Esa es una de las particularidades de este dúo que, en teoría, puede entusiasmar a públicos sin tradición en ninguno de los ámbitos estéticos de los que ambos proceden, al igual que satisfacer a los connaisseurs. Eso suponiendo que hubiera una sociedad a la que impulsara la curiosidad, claro (...)"

Carlos Pérez Cruz, en el blog de El Club de Jazz



© R.Domínguez - Brigada Bravo&Díaz

© R.Domínguez - Brigada Bravo&Díaz

© R.Domínguez - Brigada Bravo&Díaz

© R.Domínguez - Brigada Bravo&Díaz

© R.Domínguez - Brigada Bravo&Díaz

© R.Domínguez - Brigada Bravo&Díaz

© R.Domínguez - Brigada Bravo&Díaz

© R.Domínguez - Brigada Bravo&Díaz

© R.Domínguez - Brigada Bravo&Díaz

© R.Domínguez - Brigada Bravo&Díaz


Brigada Bravo&Díaz - Músicas populares de la Gran Guerra
Germán Díaz_voz, zanfona, órgano de barbaria, caja de música programable
Antonio Bravo_guitarra
Centre Artesà Tradicionàrius, Barcelona, 29.01.17




sábado, 14 de enero de 2017

Thermal

"Quan intentem capturar la música amb paraules, correm el perill de trair-la. Podem limitar-nos a aportar el context necessari, fins i tot atrevir-nos a descriure-la amb més o menys encert, qui sap si fins i tot valorar-la no sabem ben bé des de quina autoritat malgrat tot subjectiva, però el més segur és que se'ns escoli entre els dits com si intentéssim atrapar amb les mans el llot del fons del riu. Hi ha músiques que estan escrites, que es poden llistar en un repertori i per les quals es pot fer l'esforç de veure en quin període de la trajectòria del seu compositor han estat creades i d'aquí extreure'n conclusions pertinents i interessants. Podem posar l'èmfasi en el director, en els arranjaments, en els intèrprets, en com es tornen a llegir les partitures passats uns segles... Cada música és diferent, però n'hi ha, com la clàssica, el pop o el jazz, que obeeixen a unes regles clares que ens poden servir de pauta més o menys segura. En aquests casos, tenim una xarxa de seguretat.

No passa el mateix amb les músiques improvisades, que se solen caracteritzar, precisament, per operar sense xarxa de seguretat. És música de risc, extrema, com el surf, l'ala delta o l'escalada. No pots demanar a músics com Andy Moor, Thomas Lehn o John Butcher que posin per escrit les seves intencions. Fan música de la mateixa manera que un esquiador de descens baixa per la neu a tota velocitat. Han de prendre decisions vitals en mil·lèssimes de segon, sobre la marxa, basant-ho tot en la intuïció i en l'immens bagatge tècnic i l'estudi de l'instrument que han anat acumulant al llarg dels anys. Intuïció i recursos, aquestes són les portes que menen al misteri de músiques lliures com la de John Butcher / Andy Moor / Thomas Lehn." 

Notes al programa per Borja Duñó Aixerch



© R.Domínguez - Thermal

© R.Domínguez - Thermal

© R.Domínguez - Thermal

© R.Domínguez - Thermal

© R.Domínguez - Thermal

© R.Domínguez - Thermal

© R.Domínguez - Thermal

© R.Domínguez - Thermal

© R.Domínguez - Thermal


Thermal
Andy Moor_guitarra eléctrica
Thomas Lehn_sintetizador analógico
John Butcher_saxos amplificados
Sampler SèriesCCCB, Barcelona, 12.01.17