domingo, 26 de noviembre de 2017

MontMusic Festival 2017: Col·lectiu Free't

- Con neix el Col·lectiu Free’t? 
Neix al setembre del 2014 com un laboratori d’experimentació entre diversos artistes de Lleida. Jo porto molts anys en el món de la música en viu, treballant la improvisació, i Free’t m’ha permès continuar aquest trajecte. L’objectiu del nostre grup és experimentar quin tipus d’interaccions podem obtenir a partir de la connexió de diverses disciplines artístiques i com són els processos creatius conjunts.
- Per què aquest nom?
‘Col·lectiu’ perquè som un grup, i no una companyia d’artistes. I ‘Free’t’ perquè el nom es vincula amb free, amb llibertat, i d’alguna manera anticipa la nostra voluntat artística d’improvisar.
(...)
- Com és d’important el públic en els vostres espectacles?
Tant l’entorn com el públic són molt importants! Ens agrada que hi participin i que abandonem la barrera que tradicionalment separa els músics del públic. Ens interessa molt l’aquí i l’ara, l’art i l’experiència reals, i per això és imprescindible que hi hagi algú que rebi tot això.
- Com reacciona el públic?
Acostuma a reaccionar bé, tot i que no sempre està acostumat al material sonor que proposem. De totes maneres, però, hi entren al joc. Els adults acostumen a esperar ‘entendre’ el que escolten i veuen, i això no és imprescindible ni en la improvisació ni en el món de l'art en general. L'oïda dels nens i nenes, sense estereotips ni judicis, és la millor referència per gaudir de les nostres creacions.
(...)
- Si poguessis enviar un missatge a tots els nostres lectors i lectores de Ponent, i d’arreu del país, què els hi diries?
Recomanaria a la gent que anessin a veure coses que no coneixen, propostes noves i que et poden sorprendre. Cal que els consumidors de cultura s’atreveixin davant d’allò desconegut. Descobrir ho portem a l’ADN! I si només anem a allò segur, potser trobarem qualitat però no el factor sorpresa, i és molt interessant no perdre’l! Hi ha una idea imposada que, després d’un espectacle, has d’haver comprès alguna cosa, has de saber si t’ha agradat o no. I l’art és molt més que això! L’art són sensacions, viure el moment! No forçosament cal entendre res, només cal sentir!
© Roberto Domínguez - Col·lectiu Free't

© Roberto Domínguez - Col·lectiu Free't

© Roberto Domínguez - Col·lectiu Free't

© Roberto Domínguez - Col·lectiu Free't

© Roberto Domínguez - Col·lectiu Free't

© Roberto Domínguez - Col·lectiu Free't

© Roberto Domínguez - Col·lectiu Free't

© Roberto Domínguez - Col·lectiu Free't

© Roberto Domínguez - Col·lectiu Free't


Col·lectiu Free't
Arnau Millà_dirección
Jordina Millà_teclados
María Mora_danza
Miquel Salla_electrónica
Núria Andorrà_percusión
Rafael Esteve_contrabajo
Montse Piqué_voz
Miquel Àngel Marín_clarinete
Masia de Can Balmes, MontMusic Festival, Santa Maria de Palautordera, 28.10.17



viernes, 17 de noviembre de 2017

MontMusic Festival 2017: Paul Pignon-Núria Andorrà-Constanza Brncic

"Andorrà protagoniza la próxima actuación junto con Paul Pignon y la bailarina Constanza Brncic. Lo que sucede en los siguientes cuarenta minutos no podría resumirse en un libro de cien páginas. Brncic exprime las infinitas posibilidades del espacio: sale a coger flores del campo, apoya las manos en el cartel de un festival llamado Mans, juega al escondite, baila con su sombra, desaparece... Andorrà la sigue con la mirada mientras improvisa percusiones con canicas o rasgando el platillo sobre la membrana del tambor. ¿Y Pignon? Pignon sopla, aspira, gime, insufla, percute el cuerpo del saxofón, deja caer las boquillas al suelo, chasquea la mandíbula... Ahora se entiende por qué quería el agua con gas.

El público está mudo: absorto. Como mucho, alguna carcajada. El niño del coche teledirigido lleva más de diez minutos paralizado. Brncic convierte la puerta corredera en su pareja de baile. Una hipotética pareja formada por Pina Bausch y Charles Chaplin. Es una danza de poética humorística inenarrable. Y lo mejor está por llegar. Dos niñas sentadas en un lateral se levantan y Brncic les quita las sillas para empezar a arrastrarlas por el suelo sin dejar de danzar. Es el arte de arrastrar dos sillas. Es un sublime escalofrío. Ese sonido deviene una fuente sonora más que se suma a las improvisaciones de Nuria y Pignon.

La actuación acaba con una sonrisa pletórica y exhausta de Constanza y una larguísima ovación. Aún habrá quien crea que la música contemporánea y la improvisada son cementerios de corcheas, pero el MontMusic parece haber nacido para dinamitar esa teoría.

Los zombis están al caer, pero cuesta creer que estemos tan cerca del fin del mundo. Can Fabra se ha convertido en un refugio de músicas libres y oídos abiertos al pie del Montseny."

Nando Cruz en El Periódico

© Roberto Domínguez - Paul Pignon-Núria Andorrà-Constanza Brncic

© Roberto Domínguez - Paul Pignon-Núria Andorrà-Constanza Brncic

© Roberto Domínguez - Paul Pignon-Núria Andorrà-Constanza Brncic

© Roberto Domínguez - Paul Pignon-Núria Andorrà-Constanza Brncic

© Roberto Domínguez - Paul Pignon-Núria Andorrà-Constanza Brncic

© Roberto Domínguez - Paul Pignon-Núria Andorrà-Constanza Brncic

© Roberto Domínguez - Paul Pignon-Núria Andorrà-Constanza Brncic

© Roberto Domínguez - Paul Pignon-Núria Andorrà-Constanza Brncic

© Roberto Domínguez - Paul Pignon-Núria Andorrà-Constanza Brncic

© Roberto Domínguez - Paul Pignon-Núria Andorrà-Constanza Brncic

© Roberto Domínguez - Paul Pignon-Núria Andorrà-Constanza Brncic

Paul Pignon_saxos
Núria Andorrà_percusión
Constanza Brncic_danza
Masia de Can Balmes, MontMusic Festival, Santa Maria de Palautordera, 28.10.17



jueves, 2 de noviembre de 2017

Rocío Márquez & Fahmi Alqhai

Es hora ya de levantar el vuelo,
corazón, dócil ave migratoria.
Se ha terminado tu presente historia,
y otra escribe sus trazos por el cielo.

No hay tiempo de sentir el desconsuelo;
sigue la vida, urgente y transitoria.
Muda la meta de tu trayectoria,
y rasga del mañana el hondo velo.

Si el sentimiento, más desobediente,
se niega al natural imperativo,
álzate tú, versátil y valiente.

Tu oficio es cotidiano y decisivo:
mientras alumbre el sol, serás ardiente;
mientras dure la vida, estarás vivo.

Antonio Gala


© R.Domínguez - Rocío Márquez & Fahmi Alqhai

© R.Domínguez - Rocío Márquez & Fahmi Alqhai

© R.Domínguez - Rocío Márquez & Fahmi Alqhai

© R.Domínguez - Rocío Márquez & Fahmi Alqhai

© R.Domínguez - Rocío Márquez & Fahmi Alqhai

© R.Domínguez - Rocío Márquez & Fahmi Alqhai

© R.Domínguez - Rocío Márquez & Fahmi Alqhai

© R.Domínguez - Rocío Márquez & Fahmi Alqhai

© R.Domínguez - Rocío Márquez & Fahmi Alqhai

© R.Domínguez - Rocío Márquez & Fahmi Alqhai

Rocío Márquez & Fahmi Alqhai
Rocío Márquez_cante
Fahmi Alqhai_viola de gamba
Rami Alqhai_viola de gamba
Agustí Diassera_percusión
Sala Apolo, Festival Connexions, 06.10.17